Vés al contingut

Tina Sainz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTina Sainz

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Fernanda Agustina Sainz Rubio Modifica el valor a Wikidata
26 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0844640 TMDB.org: 97690 Modifica el valor a Wikidata

María Fernanda Agustina "Tina" Sainz Rubio (Madrid, 26 de febrer de 1945) és una actriu espanyola.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla d'un apuntador de teatre. De petita acudia amb el seu pare a la tertúlia del Café Comercial amb Antonio Mingote i Rafael Azcona i amb 16 anys va treballar d'aprenent de modisteta per 35 pessetes al dia, abans de fer la seva primera prova al teatre.

Va començar la seva activitat interpretativa sobre els escenaris, participant en muntatges com La camisa (1962), de Lauro Olmo; English Spoken (1968), de Lauro Olmo; Los buenos días perdidos (1973), d'Antonio Gala, o El adefesio (1976), de Rafael Alberti.

Amb posterioritat, interpretaria sobre les taules, entre altres, Dígaselo con Valium (1993), de José Luis Alonso de Santos; Mi querida familia (1994), de Neil Simon, i El cartero de Neruda (2006), d'Antonio Skármeta.

No obstant això, ja des de principis de la dècada dels seixanta, la seva carrera es va vincular molt estretament a la televisió, i es converteix en assídua dels espais dramàtics de TVE, com Platea, Primera fila, Mañana puede ser verdad (1964), Novela, Estudio 1, Siempre alegres, Hora once (1969), Cuentopos (1974) o Teatro de siempre. En 1970 arribaria a protagonitzar la seva pròpia sèrie Remite: Maribel, una comèdia escrita per Alfonso Paso.

Debuta al cinema el 1967 amb Los chicos con las chicas, vehicle de lluïment del llavors grup musical de moda a Espanya, Los Bravos. Al llarg de la dècada següent, la seva activitat cinematogràfica la porta a intervenir en desenes de títols, especialment comèdies lleugeres, entre les quals s'inclouen Españolas en París (1971), Las Ibéricas F.C. (1971) o Cuando los niños vienen de Marsella (1974).

Durant els vuitanta se centra fonamentalment en la seva carrera teatral, arribant a dirigir el Teatro Estable de Màlaga.

En 1991 presenta el programa de TVE Juego de niños i des de llavors ha compaginat cinema i televisió, mitjà en el qual han destacat els seus papers de repartiment en les sèries Compañeros (1998-2002), interpretant Tere, la directora del Colegio Azcona, i Mis adorables vecinos (2004-2006), donant vida a Teresa de Bromujo, una majordoma impertinent. Ambdues a Antena 3.

Persona de reconegut compromís polític i lligada al Partit Comunista d'Espanya, en 1975 es va unir a la primera vaga d'actors en reclamació a un dia de descans en els teatres, en la qual va participar activament amb altres companys de professió, com Concha Velasco o Juan Diego, i durant la qual va ser detinguda, juntament amb Rocío Dúrcal, i empresonada a Yeserías.

Casada molt jove, és mare d'un fill que viu a Atlanta i treballa en la cadena estatunidenca CNN. Darrerament ha manifestat que va rebre amenaces de no poder treballar per haver assistit al casament d'Ana Aznar.[3]

Filmografia parcial

[modifica]

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]

Premis i candidatures

[modifica]
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 millor actriu secundària Historia de un beso Candidata
2008 millor actriu secundària Sangre de mayo Candidata
Fotogramas de Plata
Any Categoria Sèrie Resultat
2000 millor actriu de televisió Compañeros Candidata
Premis TP d'Or
Any Categoria Sèrie Resultat
1981 millor actriu de televisió Estudio 1
Teatro breve
Guanyadora
1987 millor actriu de televisió Recuerda cuándo Guanyadora
Premis Iris
Any Categoria Sèrie Resultat
2000 millor interpretación femenina Compañeros Candidata
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor actriu secundària Historia de un beso Candidata
2008 millor actriu secundària Sangre de mayo Candidata
Altres reconeixements

2000: Premi "Pepe Isbert" del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola.[6]

Entre altres premis, també ha estat reconeguda amb la Medalla d'Or de la província de Valladolid, el Premi de la Crítica i el Premi ABC.[7]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]